Un blog per a l'educació infantil i primaria

La foca

Les foques són la família de carnívors més adapatada a la vida aquàtica amb totes les característiques que això comporta. Estan estretament emparentades amb els Otariidae (lleons marins) i es distingeixen fàcilment per l’abscència d’orelles i per arrosegar les potes al darrere quan es desplacen sobre terra en lloc d’utilitzar-les per caminar.

Els científics calculen que les poblacions actuals de foques de l’Àrticsuposen només un 10 per cent del que fou la població original.

Els vostres fills faran una excursió a la granja a Barcelona. Assistiran els nens de P3, P4 i P5. Aquesta excursió la farem el proper 16 de gener. Us passarem una autorització on vosaltres autoritzareu als vostres fills/es si voleu que vinguin o no a l’excursió. En aquesta excursió treballarem els diferents animals de la granja, com, les gallines, les vaques, porquets, ovelles, bous, cavalls, etc. Els vostres fills/es hauran de portar l’esmorçar corresponent, una ampolla d’aigua petita, i el dinar.

Dos dies a la setmana, amb els vostres fills, treballem a través de racons. Els racons son zones de joc on ells experimenten, juguen, es relacionen amb els companys, aprenen a compartir, etc. Hi ha diferents tipus de racons ja que no a tots els nens els hi agrada el mateix. Els racons que podem trobar a la classe dels lleons son els següents:

  • La caseta: consta d’una cuineta, dormitori, jardí, tot ajustat a la seva altura. En aquesta racó els nens aprenen a compartir les coses, la vida cotidiana. moltes vegades en aquest racó jugen a mares i pares ja que també hi ha ninos com si fossin els fills.
  • El hospital: que consta d’unes camilles molt petites, amb xeringues, capses de medicaments. Els nens els hi agrada molt aquest racó ja que s’experimenten entre ells, es toquen, etc. i això els hi agrada. També aprenen, o si més no, ho fan, d’esperar el seu torn com deuen fer quan van al metge.
  • El de construccions: En aquest racó consta de peces que han de posar una a sobre de l’altre o aixó per construir castells, cases, etc. Els nens mateixos ja et deiuen el que han fet, sigui el que sigui.
Després d’un mes de clase els alumnes de parbulari, cadascun amb la seva classe, han escollit la mascota de la classe, que es aquell animal que els representarà.
  • Els alumnes de P3 estaven entre dos animals: les papallones i els dofins. Finalment més o menys tots es van possar d’acord juntament amb la educadora i van escollir entre tots els dofins.
  • Els alumnes de P4 estaven entre: el lleó i el dofí. Finalmente entre tots, juntament amb l’educadora van escollir el lleó.
  • Els alumnes de P5 estaven entre la formiga i les oques. Finalmente, tot junts van escollir les oques

I finalmente aquestes son les mascotes de parbularis, dels nens de P3, P4 i P5. les fotos respectives que surten a la porta de la classe es aquesta mateixa que us hem possat aquí. La mascota no només els representarà, sino que, cada setmana un alumnes s’emportarà la mascota a casa (ja que també la tindrem per pelux) i l’ha de cuidar molt bé. A continuació els pares han de explicar en una llibreteta que els hi donarem l’experiència del seu fill/a del cap de setmana que ha passat amb la mascota de la classe.

Els vostres fills aquest mes de Novembre els nens de P3 estan treballant el següent conte:

En el cor del bosc hi vivien tres porquets que eren germans. El llop sempre els perseguia per menjar-se’ls. Per poder escapar del llop, els tres porquets decidiren fer-se una casa. El més petit va fer-se una casa de palla, per acabar abans i anar-se’n a jugar.

El mitjà es va construir una casa de fusta. Al veure que el seu germà petit havia acabat ja, s’afanyà per anar-se’n a jugar amb ell.

I el més gran treballava en la seva casa de totxos.

– Ja veureu el que fa el llop amb les vostres cases – va renyar als seus germans mentre aquests s’ho passaven la mar de bé.

El llop va sortir darrera el porquet petit i el perseguí. El porquet va córrer i córrer fins a la seva caseta de palla, el llop s’aturà i va començar a bufar i bufar fins que la caseta de palla va caure.

El llop llavors perseguí al porquet petit pel bosc, que corregué a refugiar-se a casa del seu germà mitjà. Però el llop tornà a bufar i bufar fins que la caseta de fusta va caure. Els dos porquets van sortir disparats d’allà.

Gairebé sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, van arribar a casa del germà gran.

Els tres entraren i tancaren bé totes les portes i finestres. El llop bufà i bufà, però la casa no queia. Bufà i bufà, però la casa aguantava. Cansat i sense alè el llop va començar a donar voltes a la casa, buscant algun lloc per on entrar. Amb una escala llarguíssima va pujar fins al teulat, per colar-se per la xemeneia. Però el porquet gran va posar al foc una olla amb aigua.El llop golafre va davallar per l’interior de la xemeneia., però va caure sobre l’aigua bullint i es va escaldar.

Va fugir d’allà amb uns terribles udols que es sentiren per tot el bosc, i es diu que mai mai més va voler menjar porquet.”

Aquest mes de novembre, els nens de P4 estan treballant el conte de la caputxeta vermella, que es el següent:

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica.La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.

Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l’altra banda del bosc, recomanant-li que no s’ entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.

La Caputxeta va recollir el cistell amb els pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l’àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics: els ocells, els esquirols, …

De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.

– On vas, nena? – li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.

– A casa de l’àvia – li va dir la Caputxeta.

– No és lluny … – va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.

La Caputxeta va deixar el seu cistell a l’ herba i es va entretenir agafant flors : – El llop se n’ ha anat – va pensar -, no tinc res a témer. L’àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.

Mentrestant, el llop se’n va anar a casa de l’àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Caputxeta.

El llop va devorar a l’àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. No va haver d’esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.

La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.

– Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens!

– Són per a veure’t millor – va dir el llop tractant d’ imitar la veu de l’ àvia

– Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens!

– Són per sentir-te millor – va seguir dient el llop.

– Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!

– Són per a … menjar-te millor! – i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l’àvia

Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l’àvia, i creient-ne endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot hi anava bé. Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.

El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L’ àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!

Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estany pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l’estany de cop i es va ofegar.

La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D’ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.”

Canço de la castanyera

Aquesta es la canço que els vostres fills i filles estan treballant ara ja que estem en aquest temps, si els hi demaneu que la ballin també ho faran ja que la saben.

Quan ve el temps de collir castanyes, la castanyera, la castanyera,

ven canstanyes de la montanya, a la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita, la faldilla li fa campana,

les sabates li fan cloc clo, i al ballar sempre gira així.

Sona la musica lalalalalalalalaa,

Sona la musica lalalalalalaro.